Monestir d'El Escorial

Monestir d'El Escorial
Nom en la llengua original	(es) Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial
Epònim	Llorenç màrtir
Dades
Tipus	Monestir
Part de	Monestir i Lloc de l'Escurial, Madrid i Patrimoni Nacional
Arquitecte	Juan Bautista de Toledo Juan de Herrera
Construcció	1563 - 1584
Dedicat a	Llorenç màrtir
Característiques
Estil arquitectònic	Renaixement
Material	granit i pissarra
Mesura	152 () × 192,5 () m
Superfície	94 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	San Lorenzo de El Escorial (Comunitat de Madrid)
Localització	San Lorenzo de El Escorial
40° 35′ 21″ N, 4° 08′ 52″ O / 40.58917°N,4.14778°O / 40.58917; -4.14778
Format per	Cripta Reial del Monestir d'El Escorial Biblioteca del Monestir de l'Escorial Gardens of the Monastery of San Lorenzo de El Escorial (en) Reial Basílica de San Lorenzo de l'Escorial Panteó d'Infants Royal Monastery of San Lorenzo de El Escorial Art Gallery (en)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1984 (8a Sessió)
Identificador	318-001
Bé d'interès cultural
Data	3 juny 1931
Identificador	RI-51-0001064
Bé d'interès cultural
Gardens of the Monastery of San Lorenzo de El Escorial
Data	3 juny 1931
Identificador	RI-52-0000011
Plànol
Activitat
Fundador	Felip II de Castella
Propietat de	Patrimoni Nacional
Ocupant	Real Col·legi Alfons XII (1875)
Lloc web	entradas.patrimonionacional.es…

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial^[1]) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens Patrimoni Nacional, que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid, es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola. El topònim sembla provenir d'uns antics dipòsits d'escòria ubicats a la població d'El Escorial, pròxima al monestir.

El palau va ser residència de la Família reial espanyola, la basílica és lloc de sepultura dels Rei d'Espanya i el monestir –fundat per monjos de l'Orde de Sant Jeroni – està ocupat actualment per frares de l'Orde de Sant Agustí. És una de les arquitectures més singulars renaixentistes d'Espanya i d'Europa. Situat a Sant Lorenzo de El Escorial, ocupa una superfície de 33 m², sobre el vessant meridional del Mont Abantos, a 1028 d'altitud, a la serra de Guadarrama.

Conegut també com Monestir de Sant Llorenç El Real, o, senzillament, L'Escorial, va ser ideat a la segona meitat del segle segle xvi pel rei Felip II i el seu arquitecte Juan Bautista de Toledo, encara que posteriorment van intervenir Juan de Herrera, Juan de Minjares, Giovanni Battista Castello El Bergamasc i Francisco de Mora. El rei va concebre un gran complex multifuncional, monacal i palatí que, plasmat per Joan Baptista de Toledo segons el paradigma de la Traça Universal, va donar origen a l'arquitectura herreriana.^[2]

Va ser considerat, des de finals del segle segle xvi, la Vuitena Meravella del Món, tant per la seva grandària i complexitat funcional com pel seu enorme valor simbòlic. La seva arquitectura va marcar el pas del plateresc renaixentista al classicisme desornamentat. Obra ingent, de gran monumentalitat, és també un receptacle de les altres arts. Les seves pintures, escultures, cantorals, pergamins, ornaments litúrgics i altres objectes sumptuaris, sacres i àulics fan que El Escorial sigui també un museu. La seva complexa iconografia i iconologia ha merescut les interpretacions més variades d'historiadors, admiradors i crítics. L'Escorial és la cristal·lització de les idees i de la voluntat del seu impulsor, el rei Felip II, un príncep renaixentista.

El 2 de novembre de 1984 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[3] El conjunt monumental rep més de 500.000 visitants a l'any.^[4]